Fer camí, avant, per blaves llunyanies
i descobrir-hi nous besllums de vida.
A rés no estàs sotmès i ningú et priva
de ser qui has de ser.
Quan dubtis lliura’t
als dictats del teu cor. Viu el teu somni.
No vulguis esbrinar quantes petjades
ni quants camins has fet per ser on ets.
Cada segon viscut és nou i és únic
i ens cal fruir-ne sense feixugueses.
Mesura cada gest i amb molta cura
mesura les paraules i els silencis
que et faran més proper i més benigne.
No et cal ésser millor que ningú altre,
tan sols has de pretendre millorar-te,
i amb el somriure escurça les distàncies
entre el teu cor i els altres.
El Viatge
cap el teu jo interior no té més fita
que obrir esclats de llum a cada passa.
Viu amarat d’amor i de bellesa
i comparteix els dons per fer-los créixer.
Planta una flor, escriu, si et plau, un poema
sense esperar a ningú per a llegir-lo,
i pren ben fort la mà de tots els poetes,
els místics i els savis, i els que estimes,
i fes camí, avant.
Teva és la vida.
